Per Verònica Bronstein.
Els nens i les nenes viuen gran part de la infantesa a l’escola. Allí, mentre es desenvolupen els aprenentatges, inicien la socialització, es generen conflictes amb altres infants, despleguen les motxilles afectives que porten de casa, expressen les seves emocions, experimenten sentiments, es vinculen amb els primers adults fora de l’àmbit familiar, entre tantes altres coses.
Vivim temps en què la societat demana cada vegada més de les escoles; les criatures expressen malestar, dolor, solitud o aïllament de manera creixent; els símptomes emocionals augmenten i als centres observem més alumnat amb necessitats educatives especials. Al mateix temps, als equips docents és constant la sensació que hi ha temes que se’ls escapen i per als que no han rebut formació ni tenen referències. Per tant, la pressió i malestar docent cada vegada és més gran.
Algunes veus es pregunten: “Hauríem de saber les mestres i mestres de tot com se’ns demana? Quins són els límits? Ens demanen tasques que corresponen a la família, a metges i infermeres; saber fer un hort, saber fer plàstica…i ara, també saber de psicologia?” Sí! Els docents no han de ser ni fer de psicòlegs però si han de tenir aptituds, eines i desenvolupar habilitats vinculades a la psicologia; per a això han de tenir una preparació que en general actualment no tenen. No té res a veure amb la informació dels diagnòstics, sinó amb la capacitat d’acompanyament. I per això cal formar-se de manera contínua.
És fonamental oferir instruments i estratègies als equips docents, acompanyar-los en el procés perquè puguin conèixer, detectar, comprendre i acompanyar els estats emocionals de l’alumnat. L’acció tutorial és el camí privilegiat, i l’assignatura pendent del professorat és la formació personal en l’àmbit emocional i psicoafectiu.
Com a psicòloga em plantejo: quins aspectes del desenvolupament psicològic infantil hauríem de tenir en compte a l’escola?; com abordar i tractar situacions emocionals que s’observen en els diferents espais escolars com l’entrada, la tutoria, el pati o la biblioteca?; com oferir continguts de qualitat i rigor des de la psicologia, però alhora comprensibles des de la quotidianitat de la vida escolar?
Sense els coneixements sobre la vida emocional o les circumstàncies de l’alumnat i sense un vincle de confiança alumne-docent no hi ha camí possible cap a l’aprenentatge en l’educació d’avui.
La nova formació Eines per a l’acció tutorial. Sentiments i emocions a l’aula de 0 a 12 anys ajudarà els docents a conèixer i acompanyar millor el seu alumnat i les famílies. Neix de la meva experiència de 30 anys com a psicòloga i psicoterapeuta infantil, 25 anys desenvolupant el programa M’estimen, m’estimo, t’estimo, d’acompanyament afectivo-sexual a les escoles Montessori Palau a primària i secundària, i la meva trajectòria de 25 anys formant docents i psicòlegs en el camp de la psicologia infanto-juvenil.
Serà un plaer transitar aquest camí juntes!