Títol: Ser quinto
Autor: Ernst Jandl
Il·lustrador: Norman Junge
Traductor: Eduardo Martínez
Editorial:Lóguez Edicions
Any: 2017
Edat recomanada: a partir de 3 anys
Pàgines: 36
Enquadernació: Tapa dura
ISBN: 9788489804210
Ens trobem davant una encertada reedició de l’àlbum Ser quintodel 1999, la qual narra una senzilla història sobre un grup d’adorables ninots defectuosos que esperen el seu torn per entrar en una sala, que en un principi no sabem ben bé què s’hi fa a dins. A mesura que avancen les imatges, podem fer-nos a la idea que la sala és un taller on els ninots van a arreglar allò que tenen trencat, fins que a l’última il·lustració es deixa clar.
Si ho traslladem al nostre món, podríem trobar un paral·lelisme amb les nostres consultes al metge, al dentista, a l’oculista… que a la gran majoria d’infants els hi fa por. A més a més, el fet que els personatges es trobin en una fosca i sòbria sala d’espera, il·luminada només per un petit llum que penja del sostre, dóna la sensació d’estar en un ambient tètric on ens espera una cosa terrorífica, cosa que acostumen a pensar els nens en una consulta. Per tant, aquesta seria una molt bona història per fer veure als més menuts que en aquestes visites no s’ha de tenir por; que, igual que ells, els ninots estaven expectants i plens de por abans d’entrar –demostrant-ho amb les seves expressions facials, gestos i forma de seure en la cadira–, però un cop anaven sortint, veien que no era per tant i que el metge només els volia ajudar a curar-se.
En aquest àlbum, el text segueix un patró amb cada personatge, és a dir, repeteix les mateixes paraules per a cada ninot realitzant missatges telegràfics molt concisos, com ara “Puerta abierta, uno fuera. Uno dentro. Ser cuarto.”. Cosa que també permet treballar l’ordre numèric, els conceptes de dins i fora, etc. Respecte a les il·lustracions, són simples i bàsiques quant a l’ambient, centrant-se més en els colors i les llums; però pel que fa als gestos, expressions o sensacions que han de transmetre els personatges, estan molt pensades i treballades. A més a més, juga amb els tons foscos i la il·luminació del llum de sostre que es va movent amb cada obrir i tancar de la porta de la consulta (així com el llum també dona la impressió de seguir el moviment de passar pàgina que fa el lector). És per això, que tant text com imatge tenen un ritme subtil i amb musicalitat que convida a la lectura en veu alta, parant detall en aquests aspectes per fomentar l’expressió oral i la imaginació dels infants.
En resum, es tracta d’un àlbum diferent i original, on text i il·lustracions han d’anar de la mà per entendre aquesta divertida i senzilla història, ideal per mostrar a qualsevol infant que hagi de passar per la sala d’espera de la consulta d’un metge.
Mónica Alves