Francisco Llorca ens brinda una sèrie de lliçons de vida a través de diversos capítols, independents entre ells però que comparteixen un denominador comú: la tolerància. Diferents històries verídiques (onze, concretament) que ens demostren que encara es pot tenir molta esperança en la humanitat.

La primera d’elles es titula “Anar a classe”, i ens explica l’heroïcitat d’una professora que en els anys 60 va impartir classes a una nena negra que s’havia quedat sola quan els pares dels altres nens, blancs, van canviar de col·legi a seus fills. Està basat en els conflictes i superació.

La següent història es diu “Tocar un instrument”, i toca un tema tan delicat com el de l’conflicte entre palestins i israelians, però ens demostra que arribar a la pau no seria tan difícil si haguessin més persones com Edward Said (palestí) i Daniel Barenboim (israelià), capaços d’unir molts músics que comparteixen els seus orígens i poder construir una gran orquestra.

Després hi ha diferents històries també commovedores com la de “Regalar una flor”, amb una humil dona i uns militars en contra de la dictadura portuguesa com a protagonistes, “D’acord”, que ens explica l’acceptació d’uns pares nord-americans a la seva filla, o ” ensenyar “, que ens parla d’una jove afganesa que va passar la seva infància en un camp de refugiats a causa de la guerra i va acabar creant una escola per a dones, il·legal fins que el règim talibà va arribar al final.

“Acollir” ens explica l’honradesa que té l’amo d’un hotel per, com indica el nom de el capítol, acollir persones perseguides. “Casar-se” va sobre una cosa tan simple com el matrimoni homosexual però tan complicat d’admetre per a les societats d’abans.

Una història que m’ha cridat molt l’atenció és la de “Protegir”, en la qual s’exposa el que va fer un jove musulmà anomenat Lassana, que treballava en un supermercat jueu i va salvar als seus amos d’un fonamentalista armat.

“Ballar” ens inspira molt bon rotllo, amb el seu protagonista unint a tot tipus de persones per ballar i escoltar música, “Defensar un rival” ens mostra com un jugador de futbol va aconseguir salvar un company de professió que estava sent detingut, en un context de Guerra Civil, i finalment està “Nuar un mocador”, que va preferir “morir de peu que viure de genolls” ja que sent kurda mai va deixar el discurs a favor de la germanor entre pobles, i va acabar a la presó.

Aquest llibre és meravellós, i el poden llegir tant nens a partir de 8 o 9 anys com qualsevol persona adulta. Dóna l’opció de veure que, tot i que actualment i sempre hi ha hagut problemes i dificultats en la societat en què vivim ia tot el món, d’altra banda sempre hi haurà persones amb un cor més gran del normal, que ho donen tot per ajudar a persones que necessiten un suport. Potser aquest llibre va una mica de més a menys, però és que realment és complicat que totes les històries siguin tan apassionants com les dues primeres. Tot i així, totes i cadascuna d’elles permeten reflexionar molt, i si s’hagués de destacar alguna probablement seria la de “Protegir”, del jove musulmà, ja que aquests fets contribueixen a poder confiar en els altres éssers humans i no deixar de fer-ho.