Quan vaig començar a llegir Paraules màgiques per a temps difícils, una incògnita rondava el meu pensament sense parar. A qui va dirigit? ¿Per quin públic és més adequat? ¿Les necessitats de quina franja d’edat serà capaç de saciar? Em costava resoldre aquests dubtes. I també deixar-les de costat i seguir amb la meva activitat.

I és que, si bé pensava que l’estructura està dissenyada per a nens i nenes d’entre 9 i 12 anys donat principalment l’ús de el text que empra, sentia que les qüestions que aborda corresponen més aviat a un públic infantil. I les il·lustracions no m’ajudaven a decidir-me.

Llavors, vaig acabar pensant el següent. Vaig caure en que és un llibre per a tothom. Nens i nenes de qualsevol edat, però també per a adolescents i adults i adultes. Si l’amor no entén d’edats, ¿per què els llibres sí ho haurien de fer? I més encara aquest.

En la seva portada recorda que ofereix problemes i solucions en temps de l’coronavirus. Solucions psicològiques. Lectura i teràpia. Dibuixos preciosos i profunds. Aquesta obra és massa meravellosa com perquè algú es la vagi a perdre només per regir-se a uns cànons d’edat.

Paraules màgiques per a temps difícils és un d’aquells llibres que estan destinats a donar voltes per casa. Però no per ser aquell objecte que ningú vol. A l’contrari. Per ser aquest bé diví els amos s’ho van alternant. Paraules màgiques per a temps difícils és un manual de vida. Com a mínim, de la qual estem vivint ara. És un manual per tirar endavant. Per reconfortar. Per no sentir-nos sols.

Està dividit en vint apartats. Cada un comença explicant el significat d’un terme negatiu, i acaba refutándolo amb 1 oposat i per tant positiu. Per tant, sempre dóna primer la mala notícia. I això vol dir que fet i fet dóna la bona. Ho fa amb molta traça. Perquè sempre recorda que per afrontar aquest monstre negatiu cal armar-se de el segon terme. Una gran manera d’unir tots dos.

Òbviament, explica paraules molt usades en la normalitat que estem vivint. Aquestes són incertesa i informació, canvi i adaptació, ràbia i responsabilitat, abatiment i jugar, ansietat i sentit comú o aïllament i sentit de l’humor.

Ete llibre no ens solucionarà la vida, però perquè cap és capaç de fer-ho. Sí que ens ajudarà a afrontar-la amb el màxim positivisme possible. I no un positivisme barat. Un positivisme realista. Perquè sempre normalitza el negatiu. No fa sentir malament als que ho llegeixin perquè aquests i aquestes tinguin sentiments no idealitzats. Que estem tristos? Doncs el llibre ens dóna un copet a l’esquena i ens recorda que és una cosa humà. Que no tenim ganes de fer res? El mateix.

No són paraules d’aquelles que et llancen a la piscina perquè aprenguis a nedar a la força. Són paraules que t’acompanyen a l’aigua i t’ensenyen a fer-ho. Mai et diuen que no estiguis trist. Et diuen que és normal estar-ho.

De fet, en el capítol de la desídia, ens diu que “és normal sentir desídia davant de situacions estressants o monòtones, com haver de doblegar una muntanya de roba tots els dimecres. La desídia s’assembla a un virus que converteix les activitats, fins i tot aquelles més desitjables, en molestes o avorrides. Qui juga amb desídia no gaudeix jugant “.

Llavors, remata la primera part d’aquest apartat qüestionant si creiem que han canviat les activitats esmentades o si ho hem fet nosaltres mateixos. I tot seguit, respon que “probablement, tu. La desídia és una falta de desig. I el desig és un ingredient que dóna gust de qualsevol cosa, un motor que ens impulsa a actuar. Si t’atrapa la desídia, et converteixes en un espectador silenciós i passiu. L’important és trobar escletxes pels que tregui de nou la motivació “.

És clar que són paraules que requereixen un mínim nivell de comprensió lectora. Paraules que no entendrà tothom. Però estan acompanyades d’unes il·lustracions magnífiques. De fet, cada pàgina va estar acolorida per un il·lustrador o il·lustradora diferents. I és una cosa màgica. Vint il·lustradors que defineixen de manera plàstica quaranta sentiments diferents amb vint mirades diferents. Mostren persones, animals o paràsits, sempre representen sentiments.

Paraules màgiques per a temps difícils és, doncs, un llibre balsàmic. Un llibre que es pot rellegir. Sense cap problema. Perquè no va de saber-se el final o no. De fet, l’última pàgina és la de l’esperança. Aquí se’ns convida a creuar, indirectament, un pont que, si bé ni nosaltres ni els autors coneixem a on ens conduirà, si podem estar segurs que serà a un món millor que el que estem en el moment de la lectura. Paraules màgiques per a temps difícils és un d’aquells llibres que et fan ser més feliç després de llegir-lo.