Títol: Marcel·lí

Autor i il·lustrador: Jean-Jacques Sempé

Traductor: Isabel Olid

Editorial:Blackie Books

Any: 2016

Edat recomanada: a partir de 8 anys

Pàgines: 128

Enquadernació: Tapa dura

ISBN: 9788416290758

Tal com diu l’editorial, “Marcel·líés el llibre més bonic que s’ha escrit mai sobre l’amistat”, i és la frase més encertada per descriure aquesta gran oda a l’amistat verdadera.

El protagonista, Marcel·lí, és un nen que es posa vermell en tot moment sense cap motiu aparent, quelcom que l’allunya dels seus companys de l’escola. Però un dia coneix l’Arnau, un nen que esternuda contínuament, també sense cap motiu aparent. És així com aquests dos petits es fan amics inseparables, fins que els pares de l’Arnau se l’enduen a una altra ciutat sense previ avís. Però la història no queda aquí, ja que en l’edat adulta es retroben reprenent el seu vincle i mantenint la seva amistat indestructible.

Pel que fa a les il·lustracions, estan fetes amb un traç senzill sobre el fons blanc de la pàgina. En la major part del llibre són en blanc i negre, utilitzant només els colors per ressaltar certs moments: quan en Marcel·lí es posa vermell, quan els personatges es posen malalts, quan es vol ensenyar que tots es posen vermells menys en Marcel·lí o quan succeeixen fets fantasiosos (aparició de mags, fades…). És impressionant el talent de Sempé i la capacitat que ha tingut per ressaltar els colors i les expressions dels protagonistes donant importància a allò que més importa, facilitant l’enteniment de la història als infants amb les imatges i apropant-los a diferents maneres de veure els vincles que poden establir amb els seus iguals.

Quant al text, es podria dir que Sempé juga amb el llenguatge i la tipografia, utilitza lletra d’impremta en tot moment, però fa modificacions en certs casos, com per exemple: canvia el format i/o color de les lletres en funció de si passarà una cosa bona o dolenta; les bafarades de diàlegs les posa en cursiva; posa els aclariments entre parèntesis, en cursiva i amb la lletra més petita per fer entendre al lector que només és un aclariment i no forma part del text… A més a més, l’autor es dirigeix constantment al lector, cosa que ajuda a mantenir l’atenció i capta l’interès d’aquest.

En definitiva, és una obra que convida a llegir a tots els públics, ja que fa que mantinguis un somriure permanent amb l’optimisme, amor i fidelitat que transmet, tot i els problemes crònics dels dos personatges; quelcom que es podria interpretar com que si hi ha una veritable amistat, s’accepten totes les peculiaritats i potser es veuen com un tret que et fa encara més especial.

Mónica Alves

X

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació respectant la nova llei GPDR de 25 de maig de 2.018. Al continuar amb la navegació entenem que accepta la nostra política de cookies i els termes i condicions d'ús. MÉS INFORMACIÓ

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar