La lectura de ‘No sense les meves coses preferides’ (de Lóguez Edicions, escrit per Sepideh Sarihi i il·lustrat per Julie Völk) és la solució definitiva perquè els nens i les nenes aprenguin a valorar el seu entorn. Amb un relat breu i unes il·lustracions imponents, narra la problemàtica que afronta una nena la família de la qual s’està mudant.

Si bé es pot emportar les seves joguines favorites al seu nou destí, ha de renunciar a béns molt valuosos com un arbre o la seva amiga. Malgrat la seva resignació inicial, acaba podent acceptar la pèrdua i fins i tot mostra esperança per tornar a veure allò que tira tant de menys.

El llibre està format per una vintena de pàgines que aglutinen una o dues frases. I estan immerses en unes il·lustracions (fetes per Julia Völk) d’importància cabdal. Perquè més enllà de la seva qualitat (molt elevada), també aporten una perspectiva interessant i fins i tot a vegades expliquen coses que el text omet -expressament-.

La petjada de la il·lustradora Julia Völk, per tant, és decisiva per a transmetre els missatges esmentats als lectors i lectores. I els valors. Aquesta obra està repleta d’ells. El valor de la paciència. El valor d’estimar i valorar el nostre entorn. L’aprenentatge que un o una no pot tenir tot en aquesta vida.

El llibre plasma tots aquests i molts altres valors d’una forma molt tendra. Ho fa per a uns lectors i lectores d’a partir de cinc anys d’edat que, de ben segur, empatitzaran amb la protagonista. La nena conforma una història entretinguda, enginyosa, i molt recomanable.